espurna f

Definició

1  Partícula incandescent que es desprèn d’un cos en combustió o de dos cossos durs fregats fortament.

Em va caure una espurna a l’ull.

2  (p. ext.)  Porció molt petita d’una cosa.

Usos

  • Per això ningú no hauria pogut dir qui eren ni què feien aquells tres jovenets asseguts damunt la dura banqueta, que anaven guaitant àvidament el paisatge, els ulls plens d’espurnes, i de tant en tant es miraven entre ells, amb un aire de misteri, com volent dir: «Sembla un miracle!»

    Gaziel, Tots els camins duen a Roma (Memòries, 1893-1914), volum II, (Barcelona: Edicions 62, 1981 [1958]), pàg. 12
  • Però aquests records personals i aquestes impressions subjectives no desfan l’alegria popular de la nit de Sant Joan. Flamegen les foguerades; les ratlles de llum pugen enlaire i es desfan en espurnes i en estels de colors; la gent dansa en rodones o en parelles, riu i canta el jovent… Cal que us barregeu a l’alegria de la gent en festa.

    Antoni Rovira i Virgili, Teatre de la natura. Teatre de la ciutat (Barcelona: Proa, 2000)

L'escreix

Temes i etiquetes