ensopir v

Definició

1  Posar algú en un estat de mig adormiment, en què hom se sent el cap enterbolit.

El beuratge ha ensopit el malalt.

(fig.)  És un poble ensopit, sense cap diversió.

2  Caure algú en ensopiment, anar quedant abaltit, sense ànim, dit especialment d’un malalt.

Estant aquí tot sol, m’he ensopit.

Usos

  • [8 de març de 1918]  Veure caure la pluja, a la fi, m’ensopeix. No sé què fer. Hauria, és evident, d’estudiar, de repassar els llibres de text, per treure’m de sobre aquesta pesada carrera d’advocat. No hi ha manera.

    Josep Pla, El quaderns gris (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 88

Temes i etiquetes