El senyor Giner ha estat educat en una societat rural amb una mentalitat d’estalvi i ha patit les conseqüències de la postguerra. Es guanya la vida incitant el personal a gastar, però personalment considera necessària la virtut de l’estalvi i potser quan més se sent ell mateix vacil·lant i procliu al consumisme, més pretendrà salvar el fill de la tendència al malbarat.

No és natural (València: Tres i Quatre, 1990), pàg. 144