merlet m

Definició

Cadascun dels petits pilars d’obra i de secció quadrangular que per a defensa hom construïa al cim de les antigues fortaleses, deixant entre l’un i l’altre un espai per a poder tirar contra l’enemic.

Etimologia

D’origen incert, potser d’un gòtic melil, diminutiu de mel, ‘senyal, taca, entalladura’, dissimilat en meril.

Usos

  • El segon llibre de la meua infantesa que em va influir, un de lectures més o menys patriòtiques, contenia la llegenda del comte Teodomiro o Tadmir, un noble visigot que havia resistit la invasió musulmana a Oriola seguint un curiós estratagema: les dones s’havien abocat als merlets amb les cabelleres i les trenes nugades sota el nas per fer creure als moros que eren barbudíssims lluitadors.

    Josep Vicent Marqués, Tots els colors del roig. Quasi unes memòries ideològiques (València: Tres i Quatre, 1997), pàg. 90
  • En cada merlet del castel hi havia un soldat, i mentre tocaven les trompetes, disparaven els canons i tots cridaven visca Alexandre, visca el papa, vam arribar a l’entrada del pont, on esperaven els rabins de les cinc sinagogues i els caps dels jueus de Roma.

    Joan F. Mira, Borja papa (València: Tres i Quatre, 1996)

Temes i etiquetes