mainada f

Definició

Conjunt de criatures, especialment les que viuen en una mateix casa.

Usos

  • En David s’hi va atansar i va observar, estranyat, que tots els qui eren allà eren o bé mainada o bé homes i dones ja grans: no es veia ni un noi ni una noia joves.

    Mercè Canela, Els set enigmes de l’iris (Barcelona: La Galera, 1984)
  • Les festes nadalenques havien arribat; Barcelona estava en el ple de l’animació. Els firaires havien parat les barraques en els indrets de costum, on la mainada restava sorpresa davant d’aquell bé de Déu de joguines boniques d’allò més.

    Lola Anglada, Les meves nines (Barcelona: Diputació de Barcelona, 1983)

Temes i etiquetes