escolà -ana m i f

Definició

1  Persona, especialment jove, que serveix en els monestirs i les esglésies per a ajudar a missa i altres ministeris de l’altar.

Els escolans de Santa Anna van vermells.

2  Membre d’una escolania.

Etimologia

D’un llatí scholanus, de nova formació sobre el llatí scholaris ‘escolar, alumne’.

Usos

  •     —Dormiràs a la sala dels escolans i a partir de demà al matí faràs la seva vida, com un escolà més.
       Jo vaig fer un gest d’estranyesa. Semblava com si els monjos se’m volguessin quedar al monestir.

    Emili Teixidor, L’Ocell de Foc (Barcelona: Laia, 1972)
  • Els primers cops que sa mare el duia a missa, feia tant de temperi que l’havia de treure. Va créixer, va provar de fer-me d’escolà, però m’ho capgirava tot. La gent deia que aquell galifardeu era de la pell del dimoni, sa mare hi veia un angelet. A l’escola, el mestre deia que no hi havia res a fer. Sa mare deia que el mestre era un ruc. Em temo que tenien raó tant la mare com el mestre.

    Josep M. Ballarín, Mossèn Tronxo (Barcelona: Club Editor, 1989)

Enllaços

L’escreix

Temes i etiquetes