Com no se’ns hauria ocorregut de confondre «gros» i «gran», de cap de les maneres del món. Era gros tot allò que hi consideràvem el volum extern. I era gran allò que ens interessava destacar-ne la capacitat interna. Més o menys. Era grossa, i molt, la pedra que em va badar el cap mentre apedregàvem l’arc de triomf que les autoritats, quin remei, havien fet un dia que passava el Franco.

Joan Solà, «Arruixar» (Avui, 4 d’abril del 1992)