Però a penes l’adepte l’ha passat, se li presenta un pont llevadís, damunt d’un fossat ple d’aigua, que aïlla la Ciutadella.

Joan Perucho, Les aventures del cavaller Kosmas (Barcelona: Planeta, 1981)

Aquí lo Rei desembarcà e combateren la ciutat molt estretament, e Tirant ab los seus combatien una torre, e al peu de la torre havia un gran fossat, e Tirant caigué dedins. Ricard anava tot armat per veure si es poria venjar de Tirant; com fon a la torre véu que Tirant jaïa dins lo fossat; Ricard saltà, així armat com estava, dins lo fossat, e ajudà a llevar a Tirant, e dix-li:
   —Tirant, vet ací lo teu mortal enemic, lo qual te pot donar la mort e la vida, e no plàcia a Déu que jo consenta que muires per mans de moros puix ajudar-te puc.

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc (1490)