desbaratar v

Definició

1  Desfer, tirar per terra les coses encaminades a un fi.

El mal temps desbaratà la inauguració de l’Estadi Olímpic.

2  Descompondre un mecanisme.

Usos

  •    —Us dic que aquest aparell va desbaratat des de fa molt de temps. Truquen, però no sona.
       Els operaris de la Telefònica es cansaven de repassar l’aparell —que sonava perfectament— i de barallar-se amb Don Ramon que, quan s’enfadava, pegava els crits més forts del sord tradicional:
       —No crideu! No crideu, que no hi ha cap sord!

    Joan Bonet, «El sord enamorat», dins Recull de contes balears (Barcelona: Albertí, 1956), pàg. 19-20