pòsit m

Definició

1  Substància que es diposita al fons d’un recipient per sedimentació de les partícules que un líquid porta en suspensió; solatge, sediment.

Aquest vi fa molt pòsit.

2  figAquelles lluites van deixar un pòsit d’odis i rancúnies.

Etimologia

Del llatí positus, participi de ponere, ‘posar’.

Usos

  • La felicitat, doncs, és gran i petita alhora. Qui sap si al llarg de la vida aprendria a compartir-la. Però serà durant uns instants. Moments fugissers. Així els voldrà: que puguin ser reduïts al no-res. Al record i a l’experiència, un pòsit fet de petites veritats —on també hi haurà engany, qui sap—, un pòsit fet de mesquineses i grandeses, i també de la seva ràbia de quan no entén res i vol entendre.

    Montserrat Roig, L’hora violeta (Barcelona: Edicions 62, 1980)
  • A mi em sembla que les modes literàries passen. Més de pressa del que es pensen els seus defensors exaltats. El que sí que és veritat és que les modes deixen un pòsit artístic i estètic que acostuma a afavorir la literatura en ella mateixa.

    Francesc Candel entrevistat per Montserrat Roig, «Paco Candel o l’ofici d’escriptor», Retrats paral·lels/1 (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1975), pàg. 63