esfereir v

Definició

Colpir d’espant; ésser colpit d’espant.

El tro sobtat el va esfereir.

Quan sent la veu de Hitler s’esfereeix.

Usos

  • [6 d’abril de 1937]  A les parets hi ha la densa policromia dels cartells de propaganda: un cap patètic de ferit embenat; una dona estrenyent un infant amb cara esfereïda, i a sota la llegenda: «Els refugiats ho han perdut tot. Ajudem-los!».

    El vel de maia (Barcelona: Destino, 1985), pàg. 61

Temes i etiquetes