Definició
1 Enredar-se algú o alguna cosa entre branques.
2 (fig.) Ficar-se algú en un afer, una empresa, una discussió, etc., complicat, de difícil sortida.
Fou llavors quan em vaig embrancar a estudiar arquitectura.
Usos
La meva juvenil i breu experiència d’advocat em va permetre conèixer alguns casos de persones decidides a embrancar-se en reclamacions judicials per autèntiques insignificances. Jo els aconsellava intentar resoldre amistosament el petit conflicte amb un acord, però no em feien cas. Volien un advocat que fos tan entusiasta dels plets com ells.
Josep M. Espinàs, «Déu al jutjat» (El Periódico de Catalunya, 2 de març del 2000)Intentà calmar-se pensant que havia de ser comprensiu, que no era el moment oportú per embrancar-se en discussions inútils, i que era necessari forçar l’emoció, conscienciar-se que estava a punt de tenir un fill, i que això era l’únic que comptava. Però no aconseguia centrar-se en aquella idea.
Maria de la Pau Janer, Orient, occident: dues històries d’amor (Barcelona: Columna, 1998)