escorcoll m

Definició

Acció d’escorcollar; l’efecte.

Arran del «cas Pallerols», la policia judicial va fer un escorcoll a la seu d’Unió Democràtica de Catalunya.

escorcollar  v

Examinar minuciosament algú o alguna cosa cercant-hi quelcom, tractant de veure què hi ha, què duu amagat, etc.

Escorcollar una cambra, un calaix, un vaixell.

No te l’he presa, la clau: ja em pots escorcollar si no t’ho creus.

Escorcollava llibres antics cercant-hi mots nous.

Usos

  • [8 de setembre de 1937]  Avui fa un any que vaig trobar el pis de Barcelona fet un caos a causa de l’escorcoll de les patrulles de control. Imatges destrossades, tot el contingut dels calaixos per terra, les cartes meves de festeig i les de la Josefina escampades d’ací d’allà

    Marià Manent, El vel de maia (Barcelona: Destino, 1985), pàg. 124-125