llenca f

Definició

1  Tros llarg i estret de paper, de drap, etc.

Una llenca de cansalada.

2  (p. ext.)  Faixa llarga i estreta de terra.

Etimologia

Mot peculiar del català, d’origen incert; podria ser resultat d’un encreuament de mots diversos de sentit semblant, com llengua, penca, llesca, però no es pot descartar que sigui un mot preromà independent d’aquests.

Usos

  • D’aquí dalt es veu la terra plana i, a la dreta, la Rambla de la Viuda, que és la frontera a llevant de l’Alcalatén. Abans se n’havia dit la Rambla d’Algónder. L’he travessat abans d’ahir, per arribar a l’Alcora. Tenia una amplada considerable de riu, però el llit, ple de pedres grosses, estava absolutament sec, i semblava estar-ho des de molt de temps. Costava d’imaginar que alguna vegada hi hagués baixat aigua, era com una llenca de desert empeltada.

    Josep M. Espinàs, A peu per l’Alcalatén (Barcelona: La Campana, 1996), pàg. 57
  • S’havia ennuvolat. Rememoraves aquells barris de la Ciutat Nova i la Ciutat Vella nevats, el fred vivíssim sobretot incrustat a les orelles, com si es tornessin glaç i d’un moment a l’altre s’anessin a desprendre fetes miques, talment llenques de gebre que penjaven d’una soca amb la sensibilitat perduda.

    Robert Saladrigas, El sol de la tarda (Barcelona: Columna, 1992)