ballaruga f

Definició

1  (col·loq.)  Ball.

Avui és l’aniversari de la República i per celebrar-ho a la nit anirem de ballaruga.

2  (fig.)  Persona petita i bellugadissa.

Usos

  • També amb en Samitier [jugador del Barça, anomenat «el rei del futbol» als anys vint] hi havia força brometa, amb les seves vel·leitats cinematogràfiques i la seva afició a la ballaruga.

    Antoni Roca, Tot fent memòria: records del dibuixant caricaturista barceloní (Barcelona: Millà, 1973)
  • Local idoni per servir de marc a la fastuosa sessió de ballaruga: la sala d’actes de la venerable institució pedagògics que ens acollia. Producció de música indispensable per bellugar els cossos fins a l’últim gram d’energia.

    Robert Saladrigas, Un temps del diable (Barcelona: Columna, 1994)

Temes i etiquetes