Definició
Gran nombre de persones, d’animals o de coses.
A les torres bessones de Nova York hi havia una munió de gent treballant.
Etimologia
Forma assimilada de bonior (bonió), ‘remor fonda i seguida d’un eixam d’insectes’.
Usos
Però l’experiència serveix per a alguna cosa, tanmateix, i aquella nit que havia corregut la ciutat amb l’home del bigoti per buscar la Maria Solano, havia descobert tota una munió de gent que feia feina amb les mans.
Maria Aurèlia Capmany, Quim/Quima (Barcelona: Planeta, 1991 [1971]), pàg. 185—Què feu, dropos, que no obriu les portes?
Maria Aurèlia Capmany, El malefici de la reina d’Hongria (1982)
El vailet va córrer a obrir el portal i les finestres i, amb la claror del dia, va entrar una munió de gent sorpresa i riallera de la tardança i un carnisser, amb la veu més rogallosa que la veu d’un drapaire:
—Que se us han enganxat els llençols al cul?
Tema de la setmana
En record de Maria Aurèlia Capmany (1918-1991)