El senyor [Eugeni] Xammar, quan no parla, té tot l’aspecte de cap de tribu índia, venerable i irònic. Però, quan parla, tot el cos es posa en tensió, s’enravena, i li comencen a funcionar uns imperceptibles senyals d’alerta. «Sóc d’una intransigència que tothom té dret a qualificar de salvatge».

Montserrat Roig, Retrats paral·lels/1 (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1975), pàg. 18