Definició
1 Combinació desordenada i discordant de colors.
2 Conjunt desordenat i heterogeni.
Al seu discurs, Berlusconi va presentar un bigarrament d’idees molt poc clares.
Etimologia
D’origen incert, procedent probablement del francès bigarré o l’occità bigarrat, d’etimologia també obscura
Usos
Molts dels escriptors preguntats addueixen que a la xarxa hi ha de tot, fins al punt que no t’ho acabaries ni en tota una vida de dedicació plena. Aquesta totalitat inabastable aclapara els uns i deprimeix els altres. Els uns, com Vicenç Villatoro, s’adonen que s’hi enganxarien i es dosifiquen les visites. Els altres, com Narcís Comadira, troben que aquest bigarrament formidable oculta la vulgaritat.
«Bartleblys d’Internet» (Avui, 2 de maig del 2000)