senderi m

Definició

Judici, seny, discerniment.

El teu cosí només fa disbarats, no té senderi.

S’usa sobretot en frases negatives: no té senderi, no té gens de senderi, quin poc senderi!, etc.

Etimologia

Reducció de sindèresi, mateix significat, del baix llatí synderesis, i aquest, del grec syntéresis [συντήρησις], ‘observació, capacitat d’observació’.

Usos

  • Tot d’una, tinc com una sensació que la societat espanyola, per un decret que desconec, ha tornat a la minoria d’edat. Cada cosa que ens diuen els líders polítics, en especial al poder, ens la diuen lentament, ben a poc a poc, perquè nosaltres, els ciutadans, pobres criatures sense senderi, ho entenguem.

    Marta Pessarrodona, «La màgia de les paraules» (Avui, 6 de desembre del 1999)
  • En aquell moment jo estava ofuscat, havia perdut el senderi, l’engruna de senderi que una criatura de nou anys pot tenir.

    Pep Coll, El segle de la llum (Barcelona: Empúries, 1997), pàg. 44

Enllaços

Temes i etiquetes