Definició
Subjectar fort.
Va aferrar-lo per les espatlles i no el deixava, no!
També s’usa com a pronominal: subjectar-se, enganxar-se, obstinar-se.
Es van aferrar a un tronc fins que els van rescatar.
S’aferra a la seva mare com si fos una criatura.
L’advocat defensor s’aferra al fet que no hi ha proves.
Etimologia
De ferro, del llatí ferrum, mateix significat.
Usos
Gabriel va entropessar en les primeres roques i va caure entremig, invisible ja entre la remor fosca de l’aigua, i vam anar a buscar-lo baixant a poc a poc per l’escullera, gairebé a les palpentes, aferrant-nos de peus i de mans i mirant en cada racó de negror entre les roques.
Joan F. Mira, El desig dels dies (València: Tres i Quatre, 1981)