Quan vaig arribar a Barcelona en la segona desena del segle, Gaudí tenia una gran fama, però la seva obra avançava enmig d’una gran polèmica. En molts sectors de la vida intel·lectural de Barcelona era objecte d’una crítica permanent. En general, els llibertins, els anomenats «esperits forts», la majoria dels artistes, gairebé tots enamorats de la vida de París, les llengües viperines més acreditades, eren contra l’obra de Gaudí. La majoria d’aquesta gavella es considerava incompatible amb la sensibilitat religiosa de l’arquitecte.

«Antoni Gaudí (1852-1926)», Homenots. Primera sèrie (Barcelona: Destino, 1969), pàg. 195