Aquesta plugeta m’omple el cor de pau. Ahir, abans de ficar-me al llit, vaig treure el cap per la finestra. Hi havia un núvol petit a ponent, i vaig pensar que avui tindríem pluja, i miri-se-la! M’agrada, no es pensi. Sobretot perquè és diumenge: la claror grisa que et fa venir ganes de ronsejar pel llit, les fulles amb el doble de pes, i els paraigües, aquesta eina tan plena d’astúcia.

Mercè Rodoreda, «L’elefant», dins Tots els contes (Barcelona: Edicions 62, 1979), pàg. 224

La facultat de dret era relativament a prop del dúplex del desaparegut. Així és que vaig decidir treure-hi el cap. Hi havia classes, però molts joves ronsejaven al sol, en grups de dos o de tres, amb els llibres sota el braç, com si fossin eines inútils.

Jaume Fuster, Les claus de vidre (Barcelona: La Magrana, 1984)