Definició
Nom donat a qualsevol insecte odonat de la família dels èsnids, que tenen l’abdomen de colors lluents i virolats i els ulls molt grossos.
Els espiadimonis volen prop de l’aigua i les seves larves són aquàtiques.
També: libèl·lula, tallanassos, cavall de serp, cavallet, cavallet d’aigua, estiracabells, damisel·la, pixaví, rodadits, parot, parotet…
Etimologia
D’espiar (del germànic gòtic spaíhôn, ‘posar-se a l’aguait’) i dimoni (del llatí tardà daemonium, mateix significat, i aquest, del grec daimónion [δαιμόνιον], ‘geni’).
Usos
Diríeu que l’espiadimonis sap geometria. Almenys sap que, entre dos punts donats, el camí més curt és la línia recta. Estalvia temps i espai, com si tingués tard o anés per feina. Estarà per ventura encarregat d’un servei de comunicacions? En tot cas, el seu cos tènue no és un aparell de turisme i, menys encara, un aparell de transports. Viatja sense allunyar-se dels llocs on hi ha aigua. D’una gota d’aigua verdosa devia sortir aquest cavallet.
Antoni Rovira i Virgili, Teatre de la natura. Teatre de la ciutat (Barcelona: Proa, 2000), pàg. 91Per què ‘libèl·lula’ s’ha imposat? En el terreny artístic, en un museu, no hi veureu mai escrit ‘espiadimonis’. Per col·loquial, vulgar, banal. No és una paraula digna d’entrar al Museu d’Art Nacional de Catalunya. Molt millor ‘libèl·lula’, que és una paraula molt acostada a la libélula castellana. També a la paraula convencional, formal, alemanya, italiana, gallega, portuguesa, romanesa. En anglès en diuen dragonfly, drac volador.
Enric Gomà, Control de plagues. 92 paraules catalanes per fumigar (Barcelona: Pòrtic, 2018), pàg. 131
Tema de la setmana
Demà dimecres a l’Ateneu Barcelonès (c. Canuda 6 de Barcelona), a les 19h, hi haurà el col·loqui «El català, una llengua amb molts registres», amb uns quants convidats de luxe: Magí Camps, Rudolf Ortega, Pau Vidal, Màrius Serra i Enric Gomà, que presenta Control de plagues. 92 paraules catalanes per fumigar.
A Vilobí d’Onyar (la Selva) en la meva infantesa en dèiem cavallet de St. Martí. Potser perquè n’hi havia de molts colors.
De tota la vida en soc dit cavall de Sant Martí.
A casa sempre n’hem dit espiadimonis.
El llibre de l’Enric Gomà «Control de plagues», és un gran llibre, encertat, divertit, molt útil per a tothom. Gràcies, Enric! i gràcies Jordi!
Sempre he sentit parlar dels tallanassos.
Sempre n’hem dit tallanassos.
On més se diu així?
A València diem parotet als xicotets i rojos, i parot de bassa als grans i blaus.
Els parotets (i les marotetes) van rodar a Rodamots el febrer del 2021:
https://rodamots.cat/parotet/
Repetidament (en més d’una entrada) esmenteu les libèl·lules i els espiadimonis, confonent tots dos termes, quan en català les diferències són clares: si quan està aturat té totes les ales ajuntades per sobre el cos, és un espiadimonis, però si les ales queden separades al costat del cos i se’n diferencien quatre, llavors és una libèl·lula.
Aquestes diferències són clares, i és una llàstima crear més confusió de la que ja té la gent per la seva vida a les ciutats, en comptes d’introduir certa cultura del nostre entorn natural. Si fem una cerca d’imatges a internet amb el cercador, generalment els resultats són correctes, encara que de vegades s’anomena espiadimonis a les libèl·lules, pensant erròniament que el mot és més català.
També el castellà les diferencia, i no és el mateix un “caballito del diablo” (espiadimonis) que una “libélula” (libèl·lula).
El DIEC remet les entrades cavall de serp (a ‘cavall’), damisel·la, libèl·lula, parot i pixaví a espiadimonis (https://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=espiadimonis&operEntrada=0). Encara que siguin bestioles lleument diferents, ¿no pertanyen totes a la mateixa família? Se’m fa una mica estrany haver de diferenciar entre “libèl·lules” i “espiadimonis” com si fossin diferents. És com si em diguessin que un “ruc” i un “ase” designen bèsties diferents. És clar que sóc una mica burro…
Vegeu ací per què la terminologia encara no n’està ben normativitzada https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%88snid