Definició
1 So degut a una ressonància.
Dins la cova sentíem el ressò de les nostres veus.
2 El fet de ser una cosa molt coneguda, esmentada, divulgada.
La inauguració de la biblioteca ha tingut un ressò extraordinari.
Etimologia
De ressonar, ‘produir una ressonància’, ‘omplir-se de sons’, del llatí resonare, mateix significat, de sonare ‘sonar’. Més mots de la mateixa família són consonant, dissonant, ultrasò, supersònic, sonet i insonor.
Usos
El que més sobta d’una casa buida és el ressò, sobretot si se’t trenca una peça de marbre. Les passes sonen dures i fredes. En una casa habitada, les portes i els mobles absorbeixen les vibracions, són capaços d’entomar una part de la vida i del traüt que comporta. Aquí, res. Cada passa en una casa buida sona com un interrogant que et demana tots els què, els on i els com. Els perquès ja no els pregunta, no els sabria contestar.
Francesc Serés, La pell de la frontera (Barcelona: Quaderns Crema, 2014), pàg. 268Pensem-la clara aquesta quietud
que escampa tants de ressons impensats;
pensem-la clara i suggerent, que ens ompli
l’espai concret d’ara mateix, l’espai
en què no hi ha cap mena de sorpresa
i tot és vell, i trist, i necessari.Vam girar full temps ha, i alguns s’entesten
Miquel Martí i Pol, «Ara mateix», dins L’àmbit de tots els àmbits (1980)
a llegir encara la mateixa plana.