Definició
Amb el cap baix, inclinat endavant, especialment en senyal d’abatiment.
Estava capcot per les males notícies.
També: cap cot; amb el cap cot
Usos
Jo pensava, veient un tan espès desplegament de faramalla, en aquell pobre i abandonat capellà vell, que durant els últims anys, en anar de bon matí al col·legi dels jesuïtes, trobàvem, capcot i encorbat, a l’encreuament de la Rambla de Catalunya i la Gran Via, camí de la seva missa de vuit a Betlem…
Gaziel, «L’enterrament de mossèn Cinto (13 de juny de 1902)», dins Tots els camins duen a Roma. Memòries (1893-1914), vol. I (Barcelona: Edicions 62, 1981), pàg. 179
Tema de la setmana
L’enterrament de Jacint Verdaguer (13-6-1902)