Definició
Vestir algú amb vestits i abillaments elegants, que facin goig.
Cada diumenge s’empolaina per anar a ballar.
Etimologia
Del francès antic polaine, ‘punta llarga del calçat medieval’, femení del gentilici antic polain, ‘polonès’, perquè aquella mena de calçat es creia procedent de Polònia.
Usos
Ja eren dos quarts de quatre tocats quan eixí del portal de l’Ajuntament el carruatge fúnebre. Era una carrossa barroca, la «millor» que hi havia a Barcelona en el gènere pompós i mortuori, i anava arrossegada per vuit cavalls, tots empolainats i emplomallats, com si haguessin de desfilar en alguna apoteosi d’òpera de cartó, però amb colors funerals, negre i argent.
Gaziel, «L’enterrament de mossèn Cinto (13 de juny de 1902)», Tots els camins duen a Roma. Memòries (1893-1914), vol. I (Barcelona: Edicions 62, 1981), pàg. 178
Tema de la setmana
L’enterrament de Jacint Verdaguer (1902)