Definició
1 Munió de persones, d’animals o de vehicles que avancen els uns darrere els altres formant una llarga filera.
Una corrua de formigues. Hi havia una corrua de cotxes que entraven a la ciutat.
2 en corrua (o corrua feta, o a corrua feta) Formant filera.
Els ciclistes anaven en corrua.
Etimologia
D’origen incert, probable alteració del mot pirinenc carrua (probable encreuament de carrera i rua).
Usos
Poc després del ministre, arribaren el cardenal Cassanyes, el governador civil de Barcelona i una corrua contínua de personalitats.
Gaziel, «L’enterrament de mossèn Cinto (13 de juny de 1902)», Tots els camins duen a Roma. Memòries (1893-1914), vol. I (Barcelona: Edicions 62, 1981), pàg. 178
Tema de la setmana
L’enterrament de Jacint Verdaguer (1902)