desbotar v

Definició

Deixar anar bruscament, descarregar, allò que hom porta dins.

Ell volia callar, però a la fi ha hagut de desbotar.

Feia dues hores que els núvols amenaçaven pluja; per fi han desbotat.

Usos

  • Senyor de les venjances, donau alè a mon càntic,
    i diré el colp terrible que, rebantent-la al fons,
    féu desbotar als amples Mediterrà i Atlàntic
    per desunir los mons!

    L’Atlàntida (1877), Cant primer, «L’incendi dels Pirineus»

Tema de la setmana

Verdaguer