aiguavés m

Definició

Declivitat d’un terreny o d’una teulada per on s’escorren les aigües de la pluja, de la fusió de la neu, etc.

Etimologia

D’aigua i el llatí versus, ‘girant, línia, filera’.

Usos

  • Finalment guanyo l’estreta carretera del cementiri per la qual arribo, a la dreta, a l’aiguavés de la serra de Collserola. Des del coll veig, als meus peus, la ciutat de Barcelona que s’estén fins al mar.

    Joan Portell Rifà, «Passejant per Collserola en bicicleta», La Bugadera, segle II, núm. 2 (Barcelona: La Magrana, 2002), pàg. 17
  • El comandament del Regiment d’Aragó número 2 tenia com a quarter general el local de l’escola, al costat d’un Ajuntament que a hores d’ara ja no ajuntava res. Robres era un petit poble que mai no havia arribat al nombre de mil habitants, plantat a l’aiguavés d’una serra esquerpa, i la guerra, sobtadament, l’havia situat darrere mateix de la primera línia de combat.

    Avel·lí Artís-Gener, Viure i veure, vol. 1 (Barcelona: Pòrtic, 1990)

Tema de la setmana

Accidents geogràfics

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

balmarambla [1]