capcot -a adj

Definició

Amb el cap baix, inclinat endavant, especialment en senyal d’abatiment.

Estava capcot per les males notícies.

També: cap cot; amb el cap cot

Usos

  • Jo pensava, veient un tan espès desplegament de faramalla, en aquell pobre i abandonat capellà vell, que durant els últims anys, en anar de bon matí al col·legi dels jesuïtes, trobàvem, capcot i encorbat, a l’encreuament de la Rambla de Catalunya i la Gran Via, camí de la seva missa de vuit a Betlem…

    Gaziel, «L’enterrament de mossèn Cinto (13 de juny de 1902)», dins Tots els camins duen a Roma. Memòries (1893-1914), vol. I (Barcelona: Edicions 62, 1981), pàg. 179

Tema de la setmana

L’enterrament de Jacint Verdaguer (13-6-1902)

Temes i etiquetes