empolainar v

Definició

Vestir algú amb vestits i abillaments elegants, que facin goig.

Cada diumenge s’empolaina per anar a ballar.

Etimologia

Del francès antic polaine, ‘punta llarga del calçat medieval’, femení del gentilici antic polain, ‘polonès’, perquè aquella mena de calçat es creia procedent de Polònia.

Usos

  • Ja eren dos quarts de quatre tocats quan eixí del portal de l’Ajuntament el carruatge fúnebre. Era una carrossa barroca, la «millor» que hi havia a Barcelona en el gènere pompós i mortuori, i anava arrossegada per vuit cavalls, tots empolainats i emplomallats, com si haguessin de desfilar en alguna apoteosi d’òpera de cartó, però amb colors funerals, negre i argent.

    Gaziel, «L’enterrament de mossèn Cinto (13 de juny de 1902)», Tots els camins duen a Roma. Memòries (1893-1914), vol. I (Barcelona: Edicions 62, 1981), pàg. 178

Tema de la setmana

L’enterrament de Jacint Verdaguer (1902)

Enllaços

Temes i etiquetes