murri, múrria adj i m i f

Definició

1  Sagaç, hàbil per a aconseguir el que vol.

És molt murri: volent-li jo dir que no, m’ha fet dir que sí.

2  Taciturn, esquerp, malcarat.

«Ésser més murri que en Calces»: ésser molt hàbil i mal intencionat (Vallès) (Diccionari català-valencià-balear).

Etimologia

De la mateixa arrel expressiva de morro, tant per al sentit de ‘trist, desgraciat’ com per al de ‘maliciós, dolent’, tenint en compte el pas fàcil d’un sentit a l’altre en noms semblants.

Usos

  • Però les coses són les coses. Savis o ignorants, innocents o murris, el món fa les seues voltes, cada any les mateixes.

    Isabel-Clara Simó, Júlia (Barcelona: La Magrana, 1983), pàg. 129
  • Amb ben poc, n’hi ha prou per crear personatges, situacions, caricatures…, és com una mena de mirall d’instantània efímera on la majoria dels mortals veiem aquell gest, aquella picada d’ull tan evident, aquell xiquet rebel i murri que duem dins i que mai ens atrevim a posar en joc.

    Pep Martorell, «Aquell gag que tots portem dins» (El Punt, 10 de novembre del 2002)