Rafa: Saps? Estic impacient per veure Mara… I si no ve, hauria d’anar a buscar-la… No t’has enamorat d’una xica i després ha passat el temps i no ha quedat ni tan sols un solatge d’allò que era el més important per a tu en aquells dies?
Juli: No, jo no.
Rafa: Ets un home de fortes conviccions. No sé si admirar-te… T’obsessiones massa, ets un perfeccionista,i quan falla una de les peces del teu tauler, trenques el joc…

Albert Hernàndez i Xulvi, L’àtic (Lleida: Pagès Editors, 1995), pàg. 38

Els jocs de poder de les elits econòmiques i polítiques de la zona van acabar inventant un «sudestisme» que, si bé va comptar amb el suport d’algun intel·lectual de cambra, tampoc no va deixar un solatge perdurable en la consciència alacantina, més ocupada a redefinir-se al voltant d’un desenrotllisme atroç i a rebre els turistes madrilenys que no a preguntar-se per la seua identitat.

Manuel Alcaraz, «L’oblit més afectuós» (El País [Quadern—Comunitat Valenciana], 3 d’abril del 2003)