didalera f

Definició

Digital; herba de la família de les escrofulariàcies, de fulles lanceolades i gruixudes, i flors en raïm, de corol·la tubulosa en forma de didal, generalment purpúrica i tacada per dins, que sol fer-se a les clarianes dels boscos humits, emprada com a tònic cardíac perquè conté digitalina i digitoxina (Digitalis purpurea).

També: boca de llop, didals, digital purpúria, guantera, herba didalera…

Etimologia

De didal, del llatí digĭtale, mateix significat, derivat de dĭgĭtus, ‘dit’. Més mots de la mateixa família són ditada, dígit, ditejar i digitalitzar.

Usos

  • Tanmateix, no em vaig rendir. La tírria que li tenia a la meva sogra em va donar la idea, i les interminables hores asseguda a la llotja em van permetre idear un pla amb el qual procurar-li una mort raonablement dolça gràcies a la didalera que creixia al jardí de casa. El jardiner que teníem aleshores m’havia advertit que era una planta perillosa, i un dia, consultant un dels llibres que el papà tenia a la biblioteca, vaig descobrir que amb les fulles es podia confeccionar un verí mortal que, d’entrada, no aixecava sospites, i vaig posar fil a l’agulla. El resultat va ser que la meva sogra va morir d’un atac de cor provocat per una infusió de fulles de didalera i que la van enterrar sense ni tan sols fer-li l’autòpsia.

    Teresa Solana, Matèria grisa (Barcelona: Ara Llibres, 2017)
  • Una temporada vaig pensar que en Feliu, el pintor, estava mig enamorat de la senyoreta Eulàlia, però tenia altres maldecaps amb la pintura i un dia que li vaig fer broma em va dir que les senyores amb miraments no li deien res; que a les senyores valia més que les divertís un altre i que en comptes d’un ram de roses s’estimava més un ram de… I va senyalar unes flors. «Didaleres», vaig dir, «flor senzilla». I ell va dir: «Segons quines senyores, si no vigilava, se’m menjarien de viu en viu i s’hauria acabat el pintor abans de començar».

    Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar (1967)

Tema de la setmana

Flors

Enllaços

Temes i etiquetes