Definició
1 Arbust de la família de les papilionàcies (Spartium junceum), gairebé sense fulles, de branques verdes semblants a joncs, de flors grogues i oloroses i llegum negre quan és madur, que es fa a les terres mediterrànies.
2 Flor de la ginesta.
Etimologia
Del llatí vulgar genĕsta, llatí clàssic genista, mateix significat. Un ginestar és el lloc on abunden les ginestes. L’arbust també rep el nom de ginestera.
Usos
La ginesta altra vegada!
Joan Maragall, «Seguit de les vistes al mar» I, dins Poesies (1947)
La ginesta amb tanta olor!
És la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m’ha deixat tot perfumat.La ginesta ha començat a florir: un espectacle impressionista fràgil i fugaç i per això apreciat per molta gent. Té un punt fatxenda i desvergonyit que la fa popular. Quan te’n trobes unes quantes mates florides pel camí sembla que t’estiguin dient: mira que flamenques que som! T’assalten, se’t tiren al damunt, volen de totes totes que te les miris. Però a mi mai no m’ha agradat, la ginesta, per aquest aire xulesc que gasta, pels seus lluentons cridaners, però potser encara més de tan incrustada com la tenim en el nostre imaginari. Tot és veure-la i pensar en el poema de Maragall i la sardana que en va fer Narcís Carbonell, i una cosa i l’altra m’embafen, però alhora sé que mai no me’n podré desprendre. Al seu costat, la menuda flor dels arços punxents em sembla d’un interès menys evident però més consistent, encara que també se n’hagin ocupat grans escriptors. «La ginesta altra vegada, / la ginesta amb tanta olor, / és la meva enamorada…» Sort que el seu espectacle és tan fugisser!
Àlex Susanna, El món en suspens (Barcelona: Proa, 2022)
Tema de la setmana
Flors