ídix adj i m

Definició

1  m  Llengua germànica parlada per diverses comunitats jueves asquenazites d’arreu del món.

2  adj  Relatiu o pertanyent a l’ídix.

Etimologia

De l’anglès yiddish (1886), de l’ídix yidiš, que a més de ser el substantiu que designa l’idioma també és un adjectiu que vol dir ‘jueu’ en general.

Usos

  • P. No tenies cap vincle previ amb l’ídix. Què fa que t’hi interessis?
    R. Sempre m’han interessat molt la Bíblia i els Evangelis, i en un moment donat em va venir per fer alguns cursos de teologia. També vaig fer un parell de cursos d’hebreu. Un dia, veient una pel·lícula francesa, em vaig sorprendre amb la seva banda sonora: aquell idioma no era alemany, ni holandès. Vaig estar investigant i em vaig adonar que era ídix. De seguida em vaig posar a estudiar-lo.
    P. Quines peculiaritats té aquesta llengua?
    R. És una llengua germànica de l’alemany medieval que té una evolució independent i que va ser la més important que parlaven els jueus europeus fins a l’Holocaust. Això va fer que se’n perdessin molts parlants, entre cinc i sis milions, i que fes una davallada molt forta fins avui, que pràcticament està desaparegut a Europa. En queda alguna comunitat a Anglaterra, Bèlgica i sobretot n’hi ha als Estats Units i Israel, però no arriba als dos milions de parlants.

    «Appelfeld i la llengua ídix (també) tenen mirada catalana», Joan Ferrarons i Eulàlia Sariola entrevistats per Laura Saula Tañà a La Mira, 29 de gener del 2024
  • Què passa llavors quan es perd una llengua? Nadal explica que és molt interessant llegir alguns dels escriptors jueus, com Kafka o Freud, que no utilitzaven l’hebreu, sinó l’ídix, una llengua molt abandonada a mitjan segle passat. «És impressionant com senten. I ells diuen: “No és només el sentit d’absència, sinó que aquesta absència s’hereta”».

    «No sabria viure sense el català. Hauria perdut la baula que permet passar del passat al futur», Josep Maria Nadal entrevistat per Anna Alfaro Lucas (La Mira, 14 d’abril del 2021)

Tema de la setmana

Mots que trobem als articles de La Mira. Els que hem anat veient aquests dies els han deixat temporalment en obert per als lectors de Rodamots, però per a llegir, veure i sentir-ne tots els continguts fareu bé de subscriure-us-hi (a La Mira, s’entén).

Enllaços