Definició
Etimologia
Probablement de l’àrab vulgar tába, ‘conveni, pacte de venedors’, àrab tab, ‘model, forma’. Segons Joan Coromines, «segurament és el mateix mot taba ‘llista, llarg plec de condicions’ el que ha donat lloc a l’accepció avui popular ‘conversa entretinguda’, ‘garladura insubstancial’: puc donar fe que és molt usual el terme en el parlar familiar de Girona: “vol que li donin taba” , “jo ja estava tip de tanta taba” i frases semblants les sentia a cada pas als meus cosins i gent d’allà».
Usos
També sabien que havien de pagar un impost sobre l’habitatge al govern, de dotze xílings per cabanya, cosa que constituïa una càrrega molt feixuga per a un sol home, que encara que no posseís res de seguida tenia un parell o tres de cabanyes de palla; això depenia del nombre de dones que tingués, perquè un espòs kikuiu ha de proporcionar una cabanya a cada una de les seves dones. Periòdicament, els meus colons havien rebut amenaces de desnonament a causa d’alguna infracció, de manera que poc o molt es devien haver adonat que es trobaven en una posició no del tot inatacable. L’impost sobre l’habitatge no els agradava gens, i a la plantació, a l’hora de recaptar-lo per al govern, em donaven molta feina i molta taba.
Isak Dinesen, Lluny de l’Àfrica (Barcelona: Viena, 2021), traducció de Xavier Pàmies, pàg. 403
Tema de la setmana
Mots trets de traduccions