albatros m

Definició

Gènere d’ocells oceànics de la família dels diomedeids (Diomedea sp), molt grossos, de bec llarg i fort i de cua curta.

Etimologia

De l’anglès albatross, canvi del mot alcatràs, comú a les tres llengües hispàniques, d’origen incert, probablement alteració de l’àrab gattâs, ‘espècie d’àguila marina’.

Usos

  • Sovint, per divertir-se, els homes d’equipatge
    capturen els albatros, grandioses aus del mar,
    que segueixen, companys indolents de viatge,
    el navili lliscant sobre els avencs amargs.

    Els prínceps de l’atzur, porucs, amb passes ranques,
    de seguida que els llancen sobre l’empostissat,
    deixen penosament les ales grans i blanques
    arrossegant com rems que els pengen al costat.

    Aquest viatger alat, com l’ajup la feblesa!
    Que ridícul i lleig, tan bell com era volant!
    L’un li ha esmussat el bec amb una pipa encesa;
    l’altre, alacaigut, l’imita coixejant.

    El poeta s’assembla al rei de les altures
    que es burla de l’arquer i amb la tempesta va;
    exiliat a terra, entre aücs i censures,
    les ales de gegant no el deixen caminar.

    Charles Baudelaire, «L’albatros», dins Les flors del mal, traducció de Pere Rovira (Barcelona: Proa, 2021)

Tema de la setmana

Mots trets de traduccions d’altres llengües al català

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes