Definició
Indica que molta gent promet fàcilment coses per gana de complaure o d’exhibir-se, encara que després sigui difícil o problemàtic complir les promeses fetes.
De vegades es completa dient «el prometre no fa pobre, però el donar sí». Jaume Alzamora Bisbal, a Espigolant dins l’antigor. Refranys i dites de la nostra terra (2008), aclareix, sobre aquest refrany: «Diuen, i molts de polítics en fan doctrina, que les promeses són per esser rompudes.»
Usos
Cap als volts de l’hora de dinar va comparèixer el senyoret Francesc i em va dir que abans d’una setmana vindrien a fer-me la casa de vidre nova. Li havien promès que estaria enllestida per la tardor, per poder-hi desar les plantes. Jo li vaig dir que no se’n refiés massa, perquè el prometre no fa pobre. Va fer veure que reia i, abans d’anar-se’n, em va preguntar si havia vist els nois del senyor Bellom.
Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar (1967)La senyora Rosa li havia assegurat més d’una vegada que, quan es trobés malament i veiés que es podia morir, faria papers per tal que la Nita cobrés alguna cosa, una pensioneta. La tia Il·luminada, que era més llesta que la gana, la va advertir:
Júlia Costa, L’inici del capvespre (Barcelona: Meteora, 2009)
—Mira, si et vol deixar alguna cosa, fes-li pensar ara, quan estigui pitjor no hi seràs a temps, aquests rics prometen molt, però prometre no fa pobre, es pensen que no s’han de morir mai, i a l’hora de la veritat, ja ho veuràs, turutut violes.
Tema de la setmana
Refranyívola