de bracet loc adv

Definició

 L’avantbraç de l’un repenjat en l’avantbraç de l’altre.

Els nuvis anaven de bracet.

Caminava de bracet amb la filla.

(per ext.)  Junts, l’un amb l’altre.

El progrés material ha d’anar de bracet amb el benestar de la població.

Etimologia

Bracet és el diminutiu de braç, del llatí brachium, mateix significat. Altres mots de la família són abraçar, bracejar i braçalet.

Usos

  • L’ortografia és la porta d’entrada d’una llengua. Si el nou usuari hi troba un pas franc, acollidor, clar, precís, se sentirà convidat a entrar-hi sense por. En canvi, una ortografia que només dominen a la perfecció els guardians de les essències és com una fortalesa inexpugnable, que produeix cansament i frustració en l’usuari en general, en els nous parlants, en els curiosos que s’acosten per veure com és això del català.
       Cal fer una ortografia més intuïtiva, en què la pronúncia i la grafia vagin de bracet, i en què gairebé no hi hagi excepcions. Només així, sense renunciar a cap tresor ocult, aconseguirem que el català esdevingui una llengua popular, és a dir, una llengua que s’escrigui amb senzillesa; que l’usuari, davant del paper o de la pantalla, no s’hagi de qüestionar cadascuna de les paraules que vol escriure amb correcció.

    Magí Camps, «Prefixos i compostos: la regla que confirma l’excepció», dins Canvi d’agulles. Per un català més ric, àgil i senzill (Barcelona: RBA La Magrana, 2015), pàg. 43

Tema de la setmana

Mots trets de Canvi d’agulles. Per un català més ric, àgil i senzill, a cura d’Enric Gomà

Enllaços

Temes i etiquetes