La llista de propostes, però, era més llarga. Així, van quedar descartades del DIEC: guit (‘persona o animal poc fiable’), aixarnola (‘espurna’), càbio (‘cabiró’), clípol (‘autobús’), desempanar (‘reparar d’una pana’), trasteria (‘entremaliadura’), llot (‘antiga aportació monetària dels comuns al Consell General’), paniquesa (‘mostela’) i buner (‘gaiter’). Personalment, jo apostaria fortament per incorporar clípol. És un mot molt comú entre els andorrans i els residents amb força antiguitat. De fet, és d’ús molt freqüent als mitjans de comunicació. Potser un dels motius que va generar reticències a l’IEC va ser que té l’origen en la marca d’una desapareguda empresa de transports, Climent i Pol. Però aquest motiu per descartar-la no em val, tenint en compte que s’han acceptat formes com vamba (‘sabata esportiva’) o biquini (‘entrepà de pernil dolç i formatge’). També em sorprèn que no s’acceptés buner, quan buna sí que està acceptada! Cada any, a Ordino, s’hi fa la Trobada de buners i probablement tots els infants d’Andorra saben la llegenda del Buner d’Ordino.

Agustí Mas Montroig, «Andorra: quan la independència no ho és tot (almenys per la llengua)», dins Canvi d’agulles. Per un català més ric, àgil i senzill (Barcelona: RBA La Magrana, 2015), pàg. 146