urpa f

Definició

Ungla aguda i encorbada com les d’un gat o d’un ocell.

Li va clavar les urpes al braç i li va fer sang.

(fig.)  Vam caure a les urpes d’un usurer.

Etimologia

Probable alteració d’arpa per encreuament amb ungla, explicable sobretot pel fet que ja en llatí ungula s’usava en el sentit d”urpa’ i que amb la creació d’urpa el mot arpa quedava alleugerit en les seves diverses accepcions de ‘rasclet, urpa, instrument musical’.

Usos

  • ¡Amb quina resignació, plena d’esperit cívic, els catalans hem aguantat un any i mig de fam autèntica i progressiva! Dubto que cap altre poble s’hi hagués avingut amb tant de coratge i amb tant d’humor. La fam, que per a moltes generacions de catalans ha estat una cosa desconeguda, llunyana, mítica, de la qual només tenien una idea literària, diguem-ho així, s’ha fet conèixer directament i cruelment a la Catalunya dels darrers mesos. Els catalans d’ara hem sabut, per experiència pròpia, què és això de tenir fam, quin és el turment de no poder menjar segons la gana. Aquesta fam no és literatura, no és una hipèrbole retòrica; hem sentit les seves urpes clavades a les entranyes nostres, i en portem els senyals al cos i sobretot a la cara.

    Antoni Rovira i Virgili, Els darrers dies de la Catalunya republicana. Memòries sobre l’èxode català (1939)

Tema de la setmana

Mots i passatges d’Els darrers dies de la Catalunya republicana, d’Antoni Rovira i Virgili. Voleu contribuir a reeditar-lo? 

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

tossuderiarepartidora