Un bon diàleg, potent, ràpid i viu pot ser d’una correcció absoluta. O no, depèn sempre del registre lingüístic que hagis triat i del grau de compromís que tinguis amb la llengua. Sàpigues que calcar descuradament i descaradament el castellà és anar a favor del procés de substitució d’una llengua per una altra. Si treballes als mitjans, convé que t’ho plantegis. I, si els teus diàlegs carrisquegen perquè sonen forçats i massa normatius, és culpa teva. Com passa al futbol, la labor dels bons àrbitres ha de passar desapercebuda. Com deia Joan Fuster, «entre l’arcaisme i el barbarisme hi ha sempre una tercera via: l’enginy de l’escriptor».

Ramon Solsona, «El malentès del català popular», dins Canvi d’agulles. Per un català més ric, àgil i senzill (Barcelona: RBA La Magrana, 2015), pàg. 167