Definició
Seient cama ací cama allà sobre el coll i les espatlles d’un altre o sobre els lloms.
Anar a collibè. En Joan duia la filla a collibè.
També: a coll, a collbè, a collbitet, a collbrit, a collbató, a collbotet, a becoll, a be, a cavall, a la xirinxina…
En valencià es diu al be.
Etimologia
De coll, del llatí collum, mateix significat, i be, d’origen onomatopeic, expressiu del crit de l’anyell.
Usos
Per consell del capellà, van decidir d’encomanar-se a sant Cristòfol, un gegant molt virtuós que s’havia fet sant a la vora d’un riu, passant i traspassant viatgers a collibè d’un cantó a l’altre.
Pep Coll, «El peu de sant Cristòfol», dins Muntanyes Maleïdes (Barcelona: Empúries, 1993)Les gairebé dues hores que van esmerçar en el trajecte, travessant camps i vinyes, van ser tota una aventura. Sovint en Jaume es carregava en Narcís a collibè, complint el desig habitual del nen de veure-ho tot des de la millor posició. A l’Abelard se’l veia nerviós, anava i tornava i, poc després, tornava a anar. No se’n podia avenir de tot aquell desplegament d’homes muntats a cavall, dames vestides amb barrets impossibles i guàrdies elegants i ben armats.
Coia Valls, El mercader (Barcelona: Edicions B, 2012)
Tema de la setmana
Mots compostos amb la conjunció i entremig