lladruc m

Definició

Crit curt, fort i explosiu del gos.

Etimologia

Probablement d’un encreuament de lladrament (del llatí latrare, ‘lladrar’) amb l’antic uc, ‘aüc’, d’aücar (probablement d’origen onomatopeic).

Usos

  • ¿Que Terrats no és a França i que no sem, tu i jo, home i ca francesos? Els altres cans del vilatge lladren en francès amb entusiasme i sem pocs a tenir algú a casa que se’ns adreça en català. Jo, aquí, provant de guardar el lladruc català per fer-te plaer, a vegades sóc mal vist… Hauríem de seure i de parlar-ne, t’ho dic amb sinceritat.

    Joan-Lluís Lluís, Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos (Barcelona: La Magrana, 2002), pàg. 9
  • Era una veu ronca, plena de fermesa i d’autoritat, que féu callar tot seguit l’animal. Sense aquells lladrucs eixordadors, la Sara se sentí més valenta i es va atrevir a atansar-se una mica més.

    Mercè Canela, Els set enigmes de l’iris (Barcelona: La Galera, 1984), pàg. 30

Tema de la setmana

Crits d’animals

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

renillparrup