Definició
Bastiment de dimensions variables, sense orla ni vela i molt sovint sense motor, que és emprat per a la càrrega o la descàrrega de vaixells fondejats o per a uns altres serveis portuaris o fluvials.
Etimologia
De barca, del llatí tardà barca, potser d’origen hispànic.
Usos
Hem vist l’entrada d’un vaixell de viatgers. Els viatgers saludaven amb els seus mocadors. Qui saludaven si eren tan lluny i no podien veure res? Devien saludar la pròpia arribada a terra. La mar horroritza tothom i és natural que la gent estigui contenta en arribar a port. Un remolcador, amb una xemeneia alta, prima, grotesca, arrossegava, bufant, unes barcasses. El moll de Barcelona és fred, artificial, una geometria mecànica de pedres, però alguns dels seus racons es van aquilotant, envellint, i semblen endolcir-se. Les coses de la mar són tan boniques!
Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)Les embarcacions fluvials de la petita flota navegaven enmig de les tempestes tardorals. El dotze de setembre encara no havien acabat de construir el moll de la badia d’Osinovets i ja arribaven les dues primeres barcasses, cadascuna amb vuit-centes tones de cereals. Fins al dia 1 de desembre de 1941, es transportaren seixanta mil tones de diverses càrregues i s’evacuaren seixanta-vuit mil persones. Però, als darrers dies de novembre, les barcasses i els remolcadors avançaven feixugament, i no per les borrasques de la tardor, sinó perquè les aigües del llac es començaven a gelar. L’únic camí per a proveir la ciutat quedava, doncs, inutilitzat. Ningú no se salvaria de morir de fam.
Montserrat Roig, L’agulla daurada (Barcelona: Edicions 62, 1985)
Tema de la setmana
El sufix -assa ve del llatí -aceus, -a, i serveix per a formar dues menes de mots: amb valor augmentatiu (ex.: marassa, de mare, o vidassa), o bé amb el significat ‘matèria procedent de’, sovint usat amb un to despectiu (ex.: colomassa, gallinassa, pinassa). Aquests dies veurem uns quants mots formats amb aquest sufix.