Definició
Llar, llar de foc.
En un costat del menjador hi havia un enorme foc a terra de pedra massissa.
Etimologia de foc
Del llatí focus, ‘fogar, llar’.
Usos
El presoner sentia a la cara l’escalfor agradable de les flamarades, i li corria una tremolor febrosa per tot el cos, acotxat sota dues o tres flassades que omplien l’estança d’olor de bosc, de fulles seques i de càmfora. La dona li havia fet treure tota la roba que portava a sobre i li havia donat una camisa de dormir blanca, vella i neta, que a l’home li va semblar de dona o d’avi. La roba mullada ara penjava d’un estenedor improvisat amb cordills i canyes seques, davant del foc a terra.
Emili Teixidor, Els convidats (Barcelona: Columna, 2010), pàg. 108Hi anàvem molts dissabtes a esmorzar mentre el pare i l’avi treballaven la terra. I amb la calor, a collir el blat, espigues grogues i trencadisses que escampaven a l’era com un matalàs daurat on jo em llençava d’esquena amb els braços oberts, els ulls tancats i rient. Una cabana petita de pedra freda, amb un foc a terra, una taula, quatre cadires i un jaç. I ara és casa meva.
Montse Banegas, «Temps de por», dins Veus diferents i semblants de la nova literatura catalana, a cura de Lolita Bosch (Barcelona: Empúries, 2010), pàg. 249
Tema de la setmana
Alguns subscriptors (com ara Víctor Sen, de Maó, i Rosa M. Masachs, del Bages) ens van recordar la setmana passada que de la llar de foc a pagès se’n sol dir foc a terra; Jaume Fàbrega diu al seu blog que mots com ara llar de foc o masia són «artificiosos i més aviats urbans». Sigui com vulgui, amb la d’avui encetem una sèrie d’expressions amb el mot foc, que n’hi ha més que un foc no en cremaria.