Justament les carreteres de Castella solen ser bones, en gran part perquè tenen un trànsit inimaginablement reduït. Jo he anat, per exemple, de Madrid a Salamanca, sense trobar en tot el camí res més que dos o tres autobusos de línia, quatre cotxes de turisme, algun carro i una sens fi de pagesos a dalt d’un ruquet moresc.

Gaziel, Castella endins (Barcelona: Club de Butxaca, 1983 [1959]), pàg. 11

Una de les coses valentes que deia, i que Don Abelardo Noriega ens recalcava sempre, era la d’aprendre a no tenir por. No por de les petites coses, que a vegades sí que en fan, sinó de les grans coses que capfiquen el món, com ara Déu —ell deia els déus—, la mort o el futur. Has anat a un col·legi religiós, tu? Ja m’ho pensava. La majoria de religiosos solen associar Déu amb un ésser terrible, sempre disposat a castigar si l’ofens, i es veu que se’l pot ofendre amb un sens fi de coses que ni tan sols coneixem. Però, t’has deturat a pensar com és Déu? Ha de ser més gran que tot aquest cel estelat que veiem les nits clares.

Olga Xirinacs, L’agonia de Severià Vargas (Barcelona: Meteora, 2009)