Tarradellas, que volia imposar una altra mena de grandeur a la terra de la caseta i l’hortet, va ensenyar a Suárez un principi que alguns polítics actuals sembla que han oblidat: davant dels periodistes, els polítics han de fer veure que tot va bé. Encara que, de portes endintre, aquests s’hagin barallat a cor què vols per la unitat d’Espanya o per si cal o no afegir moixernons al fricandó. El teatre, cal fer-lo bé.

Montserrat Roig, «Un substantiu que fa molta nosa», dins Un pensament de sal, un pessic de pebre (Barcelona: Edicions 62, 1992), pàg. 316

Els anys que Frederica Montseny va passar a la granja de Cerdanyola que havia regentat la família Urales devien influir més del que aparentment sembla en el seu pensament polític. Un pensament no gaire allunyat, en certa manera, de l’ideari de la caseta i l’hortet que tan popular havia fet el president Macià entre la classe treballadora de Catalunya.

Agustí Pons, Temps indòcils a Catalunya (Manresa/Barcelona: Angle, 2007), pàg. 234