Joan Argenté
El japonès
és molt
trempat,
molt tranquil
i molt
gat.
El gira
peix
és
molt
gastat,
molt
u
til,
foradat.
Fa quatre anys,
a París,
vaig conèixer una noia japonesa. Era una bona pianista. Me la va presentar Vega-Sala i ens ensenyava a dir «saionara», o sigui, «adéu».
S’agafa pel mànec
i es fa servir, també,
per repartir, a taula,
els talls de carn o peix.
El girapeix, a casa,
el pengem al plater.
Joan Argenté, «El girapeix de casa», reproduït a «La más joven poesía catalana» (Destino, desembre 1962)
Comentaris recents
mestre de cases
No descarteu que no estigui relacionada amb l'expr...
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...
mestre de cases
... allò semblava un sarau de dàlies. ???...
mestre de cases
—Espavila’t, perquè aquest ...
paret seca
I quan plou a Mallorca com en diuen de la pedra en...