Joan Argenté
El japonès
és molt
trempat,
molt tranquil
i molt
gat.
El gira
peix
és
molt
gastat,
molt
u
til,
foradat.
Fa quatre anys,
a París,
vaig conèixer una noia japonesa. Era una bona pianista. Me la va presentar Vega-Sala i ens ensenyava a dir «saionara», o sigui, «adéu».
S’agafa pel mànec
i es fa servir, també,
per repartir, a taula,
els talls de carn o peix.
El girapeix, a casa,
el pengem al plater.
Joan Argenté, «El girapeix de casa», reproduït a «La más joven poesía catalana» (Destino, desembre 1962)
Comentaris recents
capellà
Enric Gomà explica aquí el perquè dels capellan...
capellà
Sempre m'ha fet gràcia que dels esquitxos de ...
rector
"Regent" també sembla un mot emparentat amb el d'...
mossèn
La paraula mossèn la remeteu al ...
l’amo
El Louis Juanchich conreava quasi bé 4 ha de terr...