Definició
Acció de beure sense interrupció; quantitat de líquid que es beu d’una vegada, sense aturar-se (mallorquí).
A Menorca en diuen timbo (m).
Etimologia
De tibar amb possible encreuament amb un mot com agombolar.
Usos
—Deixa’m dormir aquí, Esteve. No vull estar tot sol. Tinc por.
Miquel Adrover, Els voltors (Argentona: Voliana, 2011), pàg. 241
—Entra.
Es va deixar anar damunt el sofà. N’Esteve tragué una ampolla de whisky.
—Fes-ne una tímbola. Ho has de mester.
—No, Esteve, no. No m’agrada beure.
—Pren-ne una mica, et dic. Creu-me.
En va fer un glop, amb una ganyota de fàstic.El conco Macià pega una bona tímbola a la copa d’herbes i se queda mirant com el líquid ensucrat regalima per les parets de la copa. Les seves celles pareixen encara més espesses, i el blau cel dels ulls una mica més entelat.
Emili Manzano, Pinyols d’aubercoc (Barcelona: L’Avenç, 2007)
—Ja ho veus, jo de jove no vaig ser gens des beure, i ara amb ets anys trob que una mica de suc de quan en quan me va la mar de bé…
Tema de la setmana
Mots relacionats amb el beure