Una altra vegada l’accident el va sobtar tornant de la vinya carregat amb un covenet de figues, al caire d’un balç, i van redolar ell i cove fins a baix a la riera, i no es va ofegar perquè varen deturar-lo els esbarzers de la riba. D’esgarrinxades, trencs i nafres, demaneu!, però, lo que deia el Taurons: —Encara sort que no s’ha trencat una cama! Ves quin amoïno si ens hagués quedat impedit!

Eduard Girbal Jaume, L’estrella amb cua (Barcelona: Edicions de 1984, 2015 [1919]), pàg. 26

—Em deixes venir amb tu?
   —És clar… si no tens por.
   —Por, jo? Demana! Bé, miolaràs?
   —Sí, i a veure si em contestes, eh?, que la darrera vegada em vas tenir miolant no sé quant de temps, fins que la vella Hays va començar a tirar-me pedres i cridava: «Aquest gat maleït!» Així que li vaig etzibar un maó per la finestra… però no ho diguis, eh?

Mark Twain, Les aventures de Tom Sawyer (Barcelona: La Galera, 2010), traducció de Maria Antònia Oliver, pàg. 66